El Mercat Central de Fruites i Hortalisses de Mercabarna incrementa en un 40 % la venda de calçots

Els productors estimen que, enguany, hi haurà calçots de qualitat tot el mes de març Altres productes d’hivern, com bledes, raves, faves i carxofes afronten una bona temporada amb una venda molt estable

Barcelona, 8 demarç de 2011.- El Mercat Central deFruites i Hortalisses de Mercabarna ha incrementat en un 40 % el volum devendes de calçots aquest més de febrer en relació al mateix període de l’anypassat. La qualitat, l’abundància de producte, els preus més baixos i una moda gastronòmicaque va a més afavoreix, segons coincideixen venedors majoristes i productors, la bona acollidad’aquesta hortalissa entre els consumidors catalans i també forans. Lescomarques de Tarragona, en primer lloc, i de Barcelona, especialment el BaixLlobregat i el Vallès, són elsprincipals orígens dels calçots. L’augedel calçot contrasta amb altres verdures i hortalisses d’hivern com bledes,raves, faves i carxofes, que mantenen un venda molt estable en els darrers anysi viuen una bona temporada en qualitat i preu.“Cada any es consumeixen més calçots.Se’n produeixen més i se’n venen més”, amb aquestes paraules resumeix JosepPañella, productor de calçots des de fa 15 anys i també venedor d’aquestproducte al Mercat Central de Fruites i Hortalisses de Mercabarna, l’evoluciód’aquest producte. I és que, el consumdel calçot esdevé una moda gastronòmica que no deixa de créixer des dels anys90 a tot Catalunya. El Mercat Central de Fruites i Hortalisses de Mercabarna ha tancatel mes de febrer amb més de 7 milions de Kg. de calçots venuts d’aquest saludablei saborós producte, davant dels 5 milions comercialitzats l’any passat durantel mateix període. El que suposa un increment del 40%. A més, la temporada espreveu llarga ja que els productors asseguren que al Baix Llobregat enguany hihaurà calçots de qualitat durant tot el mes de març. Bonmoment per a bledes, faves i carxofes del Baix LlobregatL’auge del calçot contrasta amb altresverdures i hortalisses pròpies de l’hivern com les bledes, els raves i lescarxofes que presenten un consum molt estable en la comercialització en relaciótemporades anteriors. D’altra banda, es preveu un bon any per a la fava del Baix Llobregat, el moment òptimde la qual va des de principis de març, fins a finals del mes maig. Les varietats primerenques d’aquestahortalissa provenen de Múrcia, però, a partir d’ara, les que es troben alMercat Central de Fruites de Mercabarna tenen el seu origen en comarquesbarcelonines de llarga tradició en el conreu d’aquest producte. Sobrel’evolució del consum de la fava en els darrers anys, destaca el progressiuincrement de venda de la que procedeix del Baix Llobregat.Pel que fa a les bledes, el MercatCentral de Fruites i Hortalisses arriba a vendre’n en un any al voltant de 4 milions i mig dekg.; previsió que es manté també per al 2011. En quest sentit, Josep Pañella,explica que entre el 80 i 90 % de les bledes que es comercialitzen a Mercabarnaprocedeixen del Baix Llobregat i el Maresme. “Són produccions molt manuals. Nohi ha màquines per fer la collita”, indica Pañella. Si parlem de carxofes, de les qualsdurant l’any 2010 se’n van comercialitzar al Mercat Central de Fruites iHortalisses de Mercabarna quasi 9 milions de kg., majoristes i productorspreveuen un bon mes de març. “S’espera una gran producció de carxofes del Prati de bona qualitat. A més, el preu està baixant”.Altres dels productes estrelles del’hivern de les comarques barcelonines són els raves, els apis, el pèsols i lesescaroles que es troben immersos en una bona campanya.Elcalçot del Baix LlobregatTot i que el calçot de Valls (AltCamp), a Tarragona, compta amb unadenominació d’origen pròpia, les comarques barcelonines tenen també unaimportant i llarga tradició en el conreu del calçot. Especialment les zones delBaix Llobregat i els Vallès, tant Oriental com Occidental, que constitueixen jael segon gran origen del conjunt dels calçots que es comercialitzen aMercabarna. Josep Pañella explica que “al Baix Llobregat sempre se n’han fet decalçots. El meu pare ja en plantava. Per a la qualitat del calçot el que ésimportant és la tècnica de cultivar-lo i de calçar-lo perquè es faci blanc”. Després d’aquestesdues grans zones de producció que són Tarragona i Barcelona es troben també altresorígens que van creixent com València i Lleida i, ja de manera menys significativa,a Girona i Almeria. El conreu del calçotés propi de comarques properes al mar i amb hiverns suaus. Tot i que també esprodueix a l’interior, en zones que no pateixen fortes gelades, i la seva recol·lecció és més tardana que elcalçots del litoral. La temporada d’aquesta hortalissacomença al novembre i s’allarga fins a finals de març.Xinesos,paquistanesos i marroquins també compren calçots Molts compradors estrangers habitualsdel Mercat Central de Fruites i Hortalisses de Mercabarna també se sentenatrets per aquesta singular ceba. Així, entre els compradors destaquen elsxinesos – que el cuinen arrebossat - , paquistanesos i marroquins queadquireixen aquest producte tant per als negocis de restauració com per a lavenda al detall en fruiteries i supermercats. A més de la introducció del calçot enels gustos i usos gastronòmics forans, Josep Pañella apunta una altra tendènciaen la comercialització d’aquest producte. “Abans els botiguers compraven calçotssota demanda. Ara és un producte habituala les botigues durant tota la temporada d’hivern. Aquest és un canvi moltsignificatiu en la comercialització i consum en els darrers anys i que també haafavorit l’increment del seu consum”. La manera festiva i en grup decelebrar les calçotades fa que sigui una trobada gastronòmica que sobretot télloc durant els caps de setmana. En aquest sentit, Josep Pañella explica que alMercat Central de Fruites i Hortalisses “els dies de venda forta de calçots sónels dijous i els divendres”. Saborososi nutritiusEl calçot, a més de constituir un plat típic de lacuina catalana i tota una festa gastronòmica, té també un rellevant podernutritiu. El calçot és una ceba tendra, blanca i dolça que es cou a la flama ies menja amb les mans amb una salsa molt similar al romesco. A més del seu preuat sabor, el calçot té moltespropietats nutritives. Presenta un alt contingut en vitamines i minerals. Tépropietats tonificants, diürètiques i digestives. I, segons s’exposa a laWikipèdia, fins i tot, és afrodisíac. Els calçots ajuden a prevenir refredats isón rics en potassi, ferro, zinc, fòsfor i àcid fòlic. *****

ARXIU ADJUNT